dilluns, 18 de juny del 2012

Conclusions de l'últim informe


Per finalitzar l'assignatura, m'agradaria deixar-vos aquí les conclusions de l'últim informe. En elles crec haver resumit d'una forma clara els aprenentatges realitzats durant tota l'assignatura:


Després de l’estudi, tan dels materials de la PAC1 com dels materials de la PAC2, és important reflexionar, en primer lloc, del concepte de Tecnologia Educativa que se’ns presentava just a l’iniciar aquesta assignatura. “L’evolució que ha tingut la TE ha portat a comprendre-la des de posicions excessivament instrumentals (...) o posicions generalitzants, (...) fins posicions més realistes, que vindrien avalades per les activitats que porten a terme els que treballen en aquesta disciplina, i que la consideren com el disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de situacions mediates d’aprenentatge”  (Cabero[1], 2003). Així doncs, m’adono que el disseny, implementació i avaluació de la meva activitat d’aprenentatge s’emmarca en un concepte de Tecnologia Educativa que té en compte tan el disseny, com la utilització de les TIC i l’avaluació d’aquestes. És el que es coneix com a tecnologia de l’educació i que implica una posició més sistèmica, en que la TE respon al disseny de situacions d’ensenyament, a la posada en pràctica i avaluació del procés total d’ensenyament – aprenentatge.
Per altra banda, és el moment de reflexionar sobre el meu propi model mental que he anat creant durant tota l’assignatura i el canvi conceptual que he patit. He de dir que, durant l’elaboració de les activitats anteriors (PAC 1 i PAC 2.2), entenia tots els conceptes treballats en l’assignatura: Tecnologia Educativa, model mental, canvi conceptual, aprenentatge significatiu, etc. “Els nens comencen construint els seus models mentals senzills per explicar els seus mons, i amb l’experiència, el suport i, més reflexió, els seus models mentals es van complexitzant quan interactuen amb el món d’una manera més complexa” (Jonassen[2], 2003). M’ha passat com aquests nens als que es refereix Jonassen en el mòdul de l’assignatura. Els meus models mentals eren, primerament, força senzills en què no existia una relació i interacció entre conceptes. A l’anar finalitzant aquest últim informe de l’assignatura, i gràcies a la reflexió que aquesta elaboració m’ha portat, he anat reconstruint aquests models mentals, patint així, una reconstrucció de les meves representacions mentals sobre els conceptes estudiats. Així doncs, puc afirmar que he patit un canvi conceptual quan, després de la pràctica i la reflexió, he ampliat i reorganitzat el meu marc conceptual sobre els conceptes abans esmentats: Tecnologia Educativa, model mental, canvi conceptual, aprenentatge significatiu, etc.
També ha estat important veure la relació entre la resolució de problemes i l’aprenentatge significatiu que pot aportar aquesta resolució si realment hi ha una motivació per a donar una solució a aquest problema. He pogut posar en pràctica tan les característiques que pot tenir el problema (estructuració, complexitat i abstracció) així com la tipologia d’aquests quan he hagut de dissenyar la meva activitat d’aprenentatge. Amb la pràctica, aquests conceptes i la relació entre ells han patit una maduració.
Per últim,  pel que fa a l’argumentació, he de dir que a través del debat que se’ns va fer fer durant el treball de les activitats de la PAC1, i de la posada en pràctica que he dut a terme en aquest informe i en d’altres anteriors, he vist els avantatges que tenen els debats en línia i de la importància d’una bona argumentació. El model d’argument de Toulmin ha estat un bon aprenentatge per tal d’utilitzar d’ara endavant en les intervencions en els debats que hagi de realitzar en altres assignatures dels meus estudis de psicopedagogia.


[1] CABERO, J. (2003) Educació i tecnologia: fonaments teòrics. En CABERO, J. i JONASSEN, D. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació.  Barcelona: UOC p.5
[2] JONASSEN, D. (2003). Op.cit. p.11

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada