Per finalitzar l'assignatura, m'agradaria deixar-vos aquí les conclusions de l'últim informe. En elles crec haver resumit d'una forma clara els aprenentatges realitzats durant tota l'assignatura:
Després de l’estudi, tan dels materials de la
PAC1 com dels materials de la PAC2, és important reflexionar, en primer lloc,
del concepte de Tecnologia Educativa que se’ns presentava just a l’iniciar
aquesta assignatura. “L’evolució que ha tingut la TE ha portat a comprendre-la
des de posicions excessivament instrumentals (...) o posicions generalitzants,
(...) fins posicions més realistes, que vindrien avalades per les activitats
que porten a terme els que treballen en aquesta disciplina, i que la consideren
com el disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de situacions mediates
d’aprenentatge” (Cabero[1],
2003). Així doncs, m’adono que el disseny, implementació i avaluació de la
meva activitat d’aprenentatge s’emmarca en un concepte de Tecnologia Educativa
que té en compte tan el disseny, com la utilització de les TIC i l’avaluació
d’aquestes. És el que es coneix com a tecnologia de l’educació i que
implica una posició més sistèmica, en que la TE respon al disseny de situacions
d’ensenyament, a la posada en pràctica i avaluació del procés total
d’ensenyament – aprenentatge.
Per altra banda, és el moment de reflexionar
sobre el meu propi model mental que he anat creant durant tota l’assignatura i
el canvi conceptual que he patit. He de dir que, durant l’elaboració de les
activitats anteriors (PAC 1 i PAC 2.2), entenia tots els conceptes treballats
en l’assignatura: Tecnologia Educativa, model mental, canvi conceptual,
aprenentatge significatiu, etc. “Els nens comencen construint els seus
models mentals senzills per explicar els seus mons, i amb l’experiència, el
suport i, més reflexió, els seus models mentals es van complexitzant quan
interactuen amb el món d’una manera més complexa” (Jonassen[2],
2003). M’ha passat com aquests nens als que es refereix Jonassen en el mòdul de
l’assignatura. Els meus models mentals eren, primerament, força senzills en
què no existia una relació i interacció entre conceptes. A l’anar finalitzant
aquest últim informe de l’assignatura, i gràcies a la reflexió que aquesta
elaboració m’ha portat, he anat reconstruint aquests models mentals, patint
així, una reconstrucció de les meves representacions mentals sobre els conceptes
estudiats. Així doncs, puc afirmar que he patit un canvi conceptual quan,
després de la pràctica i la reflexió, he ampliat i reorganitzat el meu marc
conceptual sobre els conceptes abans esmentats: Tecnologia Educativa, model
mental, canvi conceptual, aprenentatge significatiu, etc.
També ha estat important veure la relació
entre la resolució de problemes i l’aprenentatge significatiu que pot aportar
aquesta resolució si realment hi ha una motivació per a donar una solució a
aquest problema. He pogut posar en pràctica tan les característiques que
pot tenir el problema (estructuració, complexitat i abstracció) així com la
tipologia d’aquests quan he hagut de dissenyar la meva activitat
d’aprenentatge. Amb la pràctica, aquests conceptes i la relació entre ells
han patit una maduració.
Per últim, pel que fa a
l’argumentació, he de dir que a través del debat que se’ns va fer fer durant el
treball de les activitats de la PAC1, i de la posada en pràctica que he dut a
terme en aquest informe i en d’altres anteriors, he vist els avantatges que
tenen els debats en línia i de la importància d’una bona argumentació. El model
d’argument de Toulmin ha estat un bon aprenentatge per tal d’utilitzar d’ara
endavant en les intervencions en els debats que hagi de realitzar en altres
assignatures dels meus estudis de psicopedagogia.